Programacions

Aquestes últimes tres setmanes he estat planificant  i desenvolupant situacions d'ensenyament-aprenentatge per als alumnes de la classe de cinquè, és a dir, he dut a terme la meva primera i pròpia unitat didàctica sobre un dels temes de coneixement del medi natural.
Ara sí que per fi he pogut veure la realitat sobre la realització d'una unitat didàctica, no té res a veure amb el que havíem fet fins ara per a poder aprovar les diferents assignatures de la carrera. 
Saber programar correctament i tenint en compte tots els elements és imprescindible però la realitat a l'escola és molt diferent, la majoria de mestres tenen les unitats mig programades des de fa uns anys (ja que en principi es basen en el Pla Anual de Centre, que tal i com indica el seu nom és Anual), perquè el P.A.C. està fet del 2006 i el tutor em va confessar que ell té les seves unitats programades degut a una inspecció de fa uns anys.
Jo ho tenia tot més o menys planificat abans de començar, però la majoria de coses les he anat canviant sobre la marxa, fins i tot programant d'un dia per l'altre, tenint en compte el que haviem fet en la sessió anterior, o com havia anat l'activitat de coneixements previs. El temps és l'ítem més difícil de controlar, realment és molt complicat omplir una hora sencera de classe amb explicacions i activitats suficientment motivadores per a mantenir l'atenció la major part del temps. He descobert que als nens els agrada molt parlar i explicar coses que els han passat i que tenen relació amb el tema que s'està explicant i això a vegades dóna peu a parlar d'altres temes que també són importants. És una bona tècnica per a mantenir l'atenció ja que parlant, parlant els hem deixat amb una incògnita que no es resoldrà si la mestra no continua explicant, i per exemple avui m'ha funcionat.
Preparar una unitat didàctica amb cara i ulls no portaria gaire feina si només es tractés de dissenyar activitats, però a part d'això hem de pensar en els conceptes, els procediments, les actituds, els objectius, els criteris d'avaluació i moltes coses més.
A vegades costa tenir clar què és cada cosa i on va, ordenar les idees i a més a més, dur-ho a terme, és en aquest moment quan t'adones que no tot surt com ho havies planejat, ni molt menys. Però de l'experiència sempre se n'aprèn i hi ha hagut molta diferència entre la primera classe i la última (la d'avui), no només en el fet de repartir les tasques en l'hora de classe de la qual es disposa, sinó també de captar l'atenció, la forma de parlar i de tractar amb els alumnes. Vaja, que ha estat molt gratificant!