Programacions

Aquestes últimes tres setmanes he estat planificant  i desenvolupant situacions d'ensenyament-aprenentatge per als alumnes de la classe de cinquè, és a dir, he dut a terme la meva primera i pròpia unitat didàctica sobre un dels temes de coneixement del medi natural.
Ara sí que per fi he pogut veure la realitat sobre la realització d'una unitat didàctica, no té res a veure amb el que havíem fet fins ara per a poder aprovar les diferents assignatures de la carrera. 
Saber programar correctament i tenint en compte tots els elements és imprescindible però la realitat a l'escola és molt diferent, la majoria de mestres tenen les unitats mig programades des de fa uns anys (ja que en principi es basen en el Pla Anual de Centre, que tal i com indica el seu nom és Anual), perquè el P.A.C. està fet del 2006 i el tutor em va confessar que ell té les seves unitats programades degut a una inspecció de fa uns anys.
Jo ho tenia tot més o menys planificat abans de començar, però la majoria de coses les he anat canviant sobre la marxa, fins i tot programant d'un dia per l'altre, tenint en compte el que haviem fet en la sessió anterior, o com havia anat l'activitat de coneixements previs. El temps és l'ítem més difícil de controlar, realment és molt complicat omplir una hora sencera de classe amb explicacions i activitats suficientment motivadores per a mantenir l'atenció la major part del temps. He descobert que als nens els agrada molt parlar i explicar coses que els han passat i que tenen relació amb el tema que s'està explicant i això a vegades dóna peu a parlar d'altres temes que també són importants. És una bona tècnica per a mantenir l'atenció ja que parlant, parlant els hem deixat amb una incògnita que no es resoldrà si la mestra no continua explicant, i per exemple avui m'ha funcionat.
Preparar una unitat didàctica amb cara i ulls no portaria gaire feina si només es tractés de dissenyar activitats, però a part d'això hem de pensar en els conceptes, els procediments, les actituds, els objectius, els criteris d'avaluació i moltes coses més.
A vegades costa tenir clar què és cada cosa i on va, ordenar les idees i a més a més, dur-ho a terme, és en aquest moment quan t'adones que no tot surt com ho havies planejat, ni molt menys. Però de l'experiència sempre se n'aprèn i hi ha hagut molta diferència entre la primera classe i la última (la d'avui), no només en el fet de repartir les tasques en l'hora de classe de la qual es disposa, sinó també de captar l'atenció, la forma de parlar i de tractar amb els alumnes. Vaja, que ha estat molt gratificant!

La importància de la família

El CEIP Barrufet és una escola on els pares i les mares estan molt implicats, tant en l'AMPA com en el funcionament general del centre, tal i com vaig poder comprovar en la reunió de pares de fa unes setmanes. L'assistència va ser quasi del 100% i a més els pares i mares van ser molt participatius, formulant preguntes o comentant els seus dubtes.

La reunió va ser, principalment, per a informar-los sobre com han començat el curs els alumnes, sobre totes les activitats fora de l'escola programades per a tot el curs i per fer cinc cèntims del funcionament del grup classe en qüestions d'ensenyament aprenentatge.

Fent referència a les sortides programades, aquest és el primer cop que els nens i les nenes de les Àligues se'n van de colònies, és a dir, a dormir una nit fora de casa; i, per tant, per alguns pares i mares és la primera vegada que han de preparar la motxilla.

Per a que aquesta tasca sigui responsabilitat de tota la família, vam preparar una exposició oral en la qual, cada nen o nena s'aprenia una frase de memòria i entre tots explicaven com es feia la motxilla. Les frases eren del tipus: "Benvolguts pares i mares, estem molt contents i contentes d'anar de colònies", o bé, "I dormirem una nit fora de casa", o també, "Sortirem a les 9 del matí del carrer Joan Güell, a prop de l'escola". La majoria de nens no van tenir cap problema per aprendre-ho, tot i que la mestra i jo estàvem al seu costat per a donar-los un cop de mà.

Vam convocar una reunió amb els pares i mares per al divendres a la tarda i els nens i nenes de les Àligues van explicar-los com es feia la motxilla.

La setmana passada van començar les reunions de l'escola amb els pares i mares per a començar a preparar el Festival de Nadal i el de Final de Curs, així com els Tallers que es fan conjuntament amb els mestres. Podria posar molt més exemples, i no acabaria, però la meva experiència em demostra que en aquesta escola realment es conceben, promouen i regulen dispositius per a incorporar i implicar a la família en el procés d'ensenyament-aprenentatge. 

Post post-virus

En els últims anys s'ha començat a tractar l'atenció a la diversitat en les nostres escoles degut, entre molts factors, a la immigració i a l'augment d'alumnes amb necessitats educatives especials.
A la classe de les àligues no hi ha nouvinguts, però sí que hi ha nens i nenes que requereixen atenció especial en moments puntuals, a més dels 4 o 5 alumnes que pertanyen a una segona generació d'immigrants.

Pel que he vist a les altres classes, quan observo a l'hora de l'esbarjo, i a l'escola en general és que la majoria de nens i nenes de pares i mares immigrants estan totalment integrats.

A Educació Infantil és on hi ha el nombre més elevat d'alumnes amb necessitats educatives especials, per això tenen el suport dels mestres de pràctiques d'educació especial.

Centrant-me en la meva aula, l'únic moment en el qual es requereix la presència de l'Arantxa, una de les especialistes d'educació especial, és el dimarts després del pati, quan fem el Quinzet. Aquest "joc" consisteix en resoldre 4 problemes amb el càlcul mental, les operacions són senzilles i amb resultats inferiors a 5. L'Arantxa s'emporta els 4 o 5 nens i nenes que els costa més seguir el ritme de la classe.
En la resta de treballs del grup classe tots els nens i les nenes segueixen el ritme amb normalitat, gràcies als vetlladors, els quals s'encarreguen sobretot dels alumnes amb NEE motrius o de conducta, i de la resta d'alumnes del grup classe de forma individual i personalitzada. Ara només em falta veure una adaptació curricular per un alumne amb NEE.

Cinc dies després...

Ja s'ha acabat la primera setmana del pràcticum i ara em toca reflexionar sobre una de les 8 competències que hem de desenvolupar durant la nostra estada a l'escola. En aquest cas és difícil ja que en 5 dies, a mi només m'ha donat temps d'adaptar-me al ritme de l'escola i de l'aula, conèixer els nens i nenes de la classe i prendre unes quantes notes sobre coses que m'han cridat l'atenció; sí que és veritat que m'he integrat força bé en la dinàmica del grup i de l'escola en general, ja que, no només parlo amb la mestra tutora, sinó que també tinc relació amb els altres mestres del cicle i alguns especialistes.

A l'hora de l'esbarjo és quan es desenvolupen la majoria de "mini-reunions" improvisades entre els tutors del mateix nivell per a posar-se d'acord en aspectes molt concrets, ja que els temes generals es tracten en les reunions de cicle.

El treball en equip en una institució com l'escola és fonamental per diverses raons, la primera per optimitzar la feina dels mestres, la segona és en benefici dels alumnes, ja que, una bona coordinació no crea incoherències ni diferències entre els dos cursos; i això repercuteix en el bon funcionament de l'escola.

El meu treball en equip d'aquesta setmana ha consistit en planificar i pensar en els contiguts i la seva disposició del mural que penjaran a la paret del passadís que fa referència a l'animal que els representa com a grup i que a més és l'objectiu del primer treball per projectes d'aquests curs.

Benvinguda

Efectes Pràctics és el lloc on durant els propers 3 mesos aniré escrivint les meves reflexions sobre l'avaluació de les competències transversals dels estudiants de mestre de la UB, a més serà l'eina que utilitzaré per a compartir les vivències de la meva estada a l'escola.