Post post-virus

En els últims anys s'ha començat a tractar l'atenció a la diversitat en les nostres escoles degut, entre molts factors, a la immigració i a l'augment d'alumnes amb necessitats educatives especials.
A la classe de les àligues no hi ha nouvinguts, però sí que hi ha nens i nenes que requereixen atenció especial en moments puntuals, a més dels 4 o 5 alumnes que pertanyen a una segona generació d'immigrants.

Pel que he vist a les altres classes, quan observo a l'hora de l'esbarjo, i a l'escola en general és que la majoria de nens i nenes de pares i mares immigrants estan totalment integrats.

A Educació Infantil és on hi ha el nombre més elevat d'alumnes amb necessitats educatives especials, per això tenen el suport dels mestres de pràctiques d'educació especial.

Centrant-me en la meva aula, l'únic moment en el qual es requereix la presència de l'Arantxa, una de les especialistes d'educació especial, és el dimarts després del pati, quan fem el Quinzet. Aquest "joc" consisteix en resoldre 4 problemes amb el càlcul mental, les operacions són senzilles i amb resultats inferiors a 5. L'Arantxa s'emporta els 4 o 5 nens i nenes que els costa més seguir el ritme de la classe.
En la resta de treballs del grup classe tots els nens i les nenes segueixen el ritme amb normalitat, gràcies als vetlladors, els quals s'encarreguen sobretot dels alumnes amb NEE motrius o de conducta, i de la resta d'alumnes del grup classe de forma individual i personalitzada. Ara només em falta veure una adaptació curricular per un alumne amb NEE.